Tancament de l'assisgnatura

La última entrada d'aquest blog m'agradaria dedicar-la a parlar de l'assignatura, però sobretot d'allò que he après en el transcurs d'aquesta.

La veritat és que tenia expectatives molt distants al que he obtingut. Pensava que ens centraríem més en com tractar la interculturalitat a l'aula, com dissenyar programes adaptats...en fi, aspectes més curriculars. Sí que és cert que hem vist diferents models que es poden seguir per tractar la diferència cultural i ètnica dins l'educació, però també ho és el fet de que, probablement fruït de les nostres ganes de parlar d'altres coses, ens hem allunyat, i hem traslladat les classes, en diverses ocasions, al que està passant al carrer, a la realitat (fet indispensable, almenys al meu parer, si volem educar en la igualtat).

Crec que ha estat molt positiu poder afegir el valor vivencial de cadascun dels companys de classe, ja que no només ha servit per compartir experiències, sinó que també hem compartit opinions, o fins i tot, xocat en quant a les maneres de pensar. Però també m'ha agradat el "tic" emocional-sentimental que per part del professor se'ns ha volgut transmetre al tractar aquest tema. Per posar un exemple, el vídeo de la campanya sobre l'explotació mineral del Congo, que a tots ens va deixar sense paraules...

La metodologia m'ha semblat òptima, precisament per això, perquè nosaltres hem sigut els protagonistes a l'aula, perquè no hi ha hagut un excés de participació del professorat, ens hem sentit lliures per expressar-nos i això ha fet que la participació sigues molt activa. 

La veritat, amb la mà al cor, m'ha semblat una assignatura molt interessant, com per limitar-se a tan sols tres crèdits ja que té molt suc com per només fer dos hores setmanals, i probablement tenim altres matèries, no poc importants però sí menys rellevants a les que dediquem més temps. 

Sent sincera, he de dir que jo tenia una idea bastant tancada respecte al tema de la immigració, no tenia un posicionament clar, però tendia més a pensar en negatiu i amb prejudicis, però crec que el meu punt de vista ha anat progressant a mida que ha avançat l'assignatura, i per tant, puc dir que he assolit un dels objectius amb els quals començava aquest curs.

Per tant, la conclusió que puc extreure la resumiré en una imatge, per això que diuen que val més una imatge que mil paraules...