miércoles, 14 de diciembre de 2011

Menys fronteres i menys banderes...


M'agradaria compartir aquesta pel·lícula: Retorno a Hansala. La veritat és que la vaig veure fa molt de temps, i que m'ha costat recordar-la, i és per això que per explicar-la breument he mirat algunes escenes.

La pel·lícula és del 2008, i crec que està basada en fets reals. Explica la història de 11 joves de Hansala, una zona propera al Marroc, que van aparèixer morts a la costa de Cadis, concretament, a un poble que es diu Rota, ja que van morir al intentar creuar l'estret amb patera. La història mostra bàsicament dos punts de vista, el del Martin, un home que treballa a una empresa funerària, i que inicialment vol fer negoci amb el retorn dels cadàvers, ja que en un dels morts troba un número de telèfon, el de la Leila, l'altre protagonista, germana d'un dels nois morts.

Aquests dos es coneixeran i tindran una relació més estreta, quan ella li proposa que vol retornar el cos del seu germà a la seva família, ja que es sent culpable perquè va ser la que va enviar els diners al seu germà perquè arribés, tot i que en un inici ell porta la idea de aconseguir un benefici econòmic en aquest viatge, ja que creu que quan comuniquin a la resta de familiars dels altres joves la mort d'aquests, voldran que els retornin, i ell en traurà profit.

A mida que avança, veiem com tots dos intenten transportar el cadàver fins al poblat, on viuen moltes experiències, i sobretot el Martin, del que podem dir que fa un canvi de mentalitat, i es sorprèn amb solidaritat i germanor que es desprèn de la gent que viu en el diferents poblats, es sent molt acollit. És a dir, tots dos acaben amb un canvi d'actitud

Com a crítica de la pel·lícula, m'agradaria comentar que falta una explicació dels motius pels quals els immigrants venen, ja que es dona per suposat, i es dona més rellevància al drama de les morts de les persones que arriben, tot i que potser també és un dels objectius d'aquest film, així com el de donar a conèixer una altra visió, sovint desconeguda, la part oculta de tot aquest fenomen, i és el fet de la repatriació.

M'agradaria comentar un aspecte lligat, i és que, tot i que la pel·lícula ens mostra una història diferent, què passa en el cas de que aquests immigrants arribin bé? Com se'ls rep? Quines són les condicions fins que no aconsegueixen la tant esperada estabilitat, feina, papers..etc?

Sovint són persones que paguen un alt preu, per arribar a la terra promesa, i tant idelitzada, un alt preu que a vegades pot estar "ben invertit", o pot resultar un gran error, ja que aquestes persones arrisquen per la vida o per la mort. El que està clar que sí surt bé el alt preu el continuen pagant inclòs ja aquí, doncs l'inici d'una nova vida no és tant fàcil, evidentment sempre millor que la que tenien, i també l'inici d'una nova vida per les persones a les que abandonen.


El cas és que, almenys al meu parer, és denigrant que aquestes persones es vegin obligades a arriscar fins i tot la seva viva per marxar de la pobresa i caminar cap a una vida millor. I aquesta desesperació és mal utilitzada molt cops per traficants sense escrúpols que prometen moltes coses, mentre les autoritats, i no només les del país d’arribada, no actuen davant d’aquestes situacions com haurien d’actuar.
Crec que s’ha de potenciar la creació i la tasca d’organismes encarregats de lluitar contra aquestes xarxes d’immigració clandestina, ja que segurament atempten contra els Drets Humans, i sobretot contra la dignitat humana.

Pel que fa al país d’arribada, és cert que hi ha voluntaris que treballen molt per ajudar a aquests immigrants que arriben, i hi ha una forta preocupació pels mitjans de salvament, però crec que això no és prou. Penso que la burocràcia i la poca organització agreugen aquest procés, i sobretot, aquesta tragèdia.
Per altra banda, ja sabem que és impossible posar portes/fronteres al mar, i per tant, davant d’aquesta impossibilitat, i la dificultat de controlar-ho, perquè no posar altres vies de solució?

Menys fronteres i menys banderes...





domingo, 13 de noviembre de 2011

Utilitzant la comèdia per expressar la crítica



Per aquesta entrada he decidit penjar un vídeo relacionat amb la classe de la setmana anterior, on van sortir temes com la història de l'esclavitud dels negres a Estats Units, sobretot a l'estat de Mississippi (un fet degut ÚNICAMENT a la diferència del color), el famos I have a dream de Martin Luther King, i el tema del Ku Klux Klan.
El fet és que sempre havia sentit parlar d'això però mai m'havia interessat més del que m'havien explicat a l'escola o havia comentat amb les companyes de classe. Però donat que va molt relacionat amb el tema del racisme, i per tant amb aquesta assignatura, vaig decidir cercar a Internet a veure que trobava, i vaig trobar el vídeo que estic compartint.

Crec que és un vídeo molt bo, ja que es poden fer tantes llegides com es vulguin. Cal tenir present que és un vídeo realitzat per el creador de la polèmica sèrie de South Park, Michael Moore, un home que ha generat sempre molta expectació, doncs produeix treballs sempre molt crítics, des de un to irònic i utilitzant la comèdia. Per tant, entenc que aquest vídeo també segueix aquesta línia crítica respecte a l'actuació dels EEUU durant aquest període envers el tema de la diferència de color.

Tot i que molts cops les seves afirmacions han pogut ser falses o distorsionades, crec que aquest vídeo porta a la reflexió, i lligant amb un dels temes que hem vist fa poc a la matèria, la educació multicultural, crec que té molt potencial educatiu sempre que es sàpiga conduir i trobar el punt de reflexió i crítica.

Em sembla una manera molt divertida de plasmar aquesta realitat, més ben dit, la crítica que en fa, d'aquesta manera, a més, m'ha fet pensar-hi molt. És per tot això que he volgut penjar aquest petit "documental".

domingo, 6 de noviembre de 2011

Raza de mil colores



Aquesta cançó, titulada: raza de mil colores, és d'un cantant molt conegut, Ricky Martin, que es sudamericà. L'he escollit perquè penso que reflecteix molt bé la idea de multiculturalitat,  ja que sí que és cert que tothom té una pròpia identitat, però hem de saber viure i conviure amb la dels altres, i tots plegats, formar una gran cultura, amb trets identificatius de cadascún, i on la diferència sigui enriquidora. És per això que la tornada és el tros que més m'agrada, ja que parla, en altres paraules d'aprofitar les potencialitats de cadascú, per poder-se enriquir un mateix.



Y del blanco tengo el alma
y del negro los sabores
y del indio la nobleza
Soy raza de mil colores












martes, 1 de noviembre de 2011

Telecinco pregunta en su web: "¿Preferirías un hijo negro, homosexual o catalán?"

La cuestión fue formulada a un concursante del programa Mujeres y Hombres y Viceversa en un encuentro digital

Barcelona. (Redacción).- Un encuentro digital en la web de Telecinco con José Luis, uno de los participantes del dating show Mujeres y Hombres y Viceversa, ha servido la polémica en bandeja en la red. La web de la cadena incluyó la siguiente pregunta al citado concursante:"Si tuvieras un hijo, qué preferirías: ¿que fuera homosexual, que fuera negro o que fuera catalán?".
La cuestión fue formulada por un usuario que firmaba como Jeremías y el portal, lejos de ver la poca idoneidad de su contenido, le dio vía libre. Por suerte el concursante se mostró algo más sensato y respondió: "Con tal de su felicidad y la mía, me daría igual". Ante el revuelo causado, horas más tarde, la web de Telecinco rectificaba y retiraba la pregunta de su site.
El programa de citas de Telecinco está realizado por Juan Manuel Ibáñez, producido por Magnolia TV y presentado por Emma García y lleva en antena desde el 9 de junio de 2008 pese a las criticas que ha recibido en alguna ocasión debido al lenguaje un tanto vulgar que usan algunos de los concursantes.

Aquesta noticia em dona a pensar moltes coses. En primer lloc, cal tenir present que aquest tipus de comentaris/preguntes van aparèixer en una cadena de televisió, molt coneguda, i concretament, en un programa que actualment és molt vist per joves i adolescents, edats encara influenciables. A més, no només fa diferenciació de raça, sinó que també fa diferència segons la nacionalitat i la orientació sexual, i per tant, veiem com és un article que fomenta la part negativa de la diferència.
És un tema difícil el fet del paper que juguen els mitjans de comunicació, però el que està clar és que amb ideologies com aquestes no arribarem enlloc. Cal fixar-nos en la resposta que dona la persona qüestionada. Podríem pensar que fa bé de dir el que diu, però al meu parer, sembla que sigui una persona poc crítica, a la que no li provoca cap reacció aquest tipus de pregunta.
Crec que és molt greu que cadenes televisives amb aquest perfil ideològic tinguin un índex d'audiència tan elevat, ja que aquest fet dona a pensar que la societat es mostra passiva davant d'aquestes actituds. 
M’agradaria que la resposta general de la gent al sentir aquestes barbaritats fos un crit de ràbia i indignació, ja que socialment estem molt estancats, comparant amb altres països europeus. Crec que queda molt treball per fer i que hem de començar a evolucionar cap a un model de pensament més progresista i liberal, on el dret a la llibertat d’expressió i d’el·leció hauría de ser real.

miércoles, 26 de octubre de 2011

"El fracàs escolar es concentra en guetos de la classe baixa"


El fracàs escolar es concentra en guetos de la classe baixa

La Fundació Jaume Bofill crida l'administració a combatre la concentració d'immigrats en determinats centres educatius per millorar resultats

Els estudiants excel·lents es reparteixen per igual a l'escola pública i privada

Aula d'acollida a l'escola Camps Elisis de Lleida Foto: ARXIU.
Catalunya té un dels índexs de fracàs escolar entre la població immigrada més alts dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i molt més alt que la mitjana de comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Així ho va certificar el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants (més conegut com a informe PISA) del 2009, que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants fins als quinze anys, i que presenta una xifra alarmant: la diferència de rendiment entre l'alumnat nadiu (508 en l'escala PISA) i el d'origen immigrat (425) es dispara fins a 82 punts de mitjana, una dada que obre molts interrogants sobre el sistema educatiu català.
La Fundació Jaume Bofill ha analitzat les dades de l'informe PISA i ahir en va apuntar algunes claus en la presentació de l'Avaluació de les Desigualtats Educatives a Catalunya. Per començar, una evidència, que no per repetida deixa de ser preocupant: el nivell socioeconòmic de les famílies continua sent la clau del rendiment escolar. O dit d'una altra manera, la presència d'alumnes de baix rendiment s'incrementa de manera considerable a mesura que disminueix el nivell socioeconòmic, fins al punt que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és més de vuit vegades superior entre els estudiants de nivell socioeconòmic baix que alt.
En el cas dels immigrats, el problema s'agreuja en bona part per l'anomenat efecte company. És a dir, la concentració d'alumnat d'origen immigrat en determinats centres educatius, que esdevenen veritables guetos poc permeables a altres realitats. Així, la puntuació en lectura dels estudiants on hi ha menys concentració d'immigrats és superior a la dels centres que n'acullen una gran quantitat. Aquest fet, però, a diferència del que proclamen alguns discursos xenòfobs i la percepció de molta gent, no afecta de manera significativa el rendiment dels alumnes autòctons que estudien en aquests centres i que presenten unes puntuacions gairebé iguals a les dels centres amb menys immigració. Tot i que els alumnes amb risc de fracàs escolar tendeixen a concentrar-se en guetos, no passa el mateix amb els estudiants considerats excel·lents, que es distribueixen de manera força homogènia entre tots els centres, tant de titularitat pública com privada. “Agrupar els alumnes per nivells no dóna bons resultats”, conclou el director de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, Ferran Ferrer, tot contradient les tesis que es promouen des d'alguns àmbits.
Falses creences
Una altra creença força estesa: que si portes els fills a un centre privat o concertat obtindrà millors resultats que si van a un de públic queda també desmentit per les xifres. Un cop més, el factor clau de l'èxit escolar és el nivell socioeconòmic dels pares amb independència del tipus de centre al qual estiguin matriculats els fills. Així, si bé és veritat que els alumnes d'escoles privades i concertades obtenen, de mitjana, millors resultats que els de les públiques (23 punts), la diferència és inapreciable (2 punts) quan es comparen els resultats dels estudiants dels diferents centres amb el mateix nivell socioeconòmic.
L'ascensor social, doncs, no acaba de funcionar, tot i que va millor que en altres territoris, on el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és superior. “Catalunya té un percentatge rellevant d'alumnes que escapen al determinisme sociològic i que se'n surten”, explica Ferrer.
Bona part d'això es deu a l'alt percentatge d'alumnes resilients que Catalunya té respecte d'altres territoris (és a dir, de nois i noies que tot i provenir de nivells socioeconòmics baixos, obtenen puntuacions elevades). Es tracta, per tant, d'un indicador important per mesurar la capacitat del sistema educatiu per superar les desigualtats. A casa nostra hi ha un apreciable 13% d'alumnes resilients, amb un perfil molt determinat: noia, nascuda a Catalunya, que no ha repetit curs i tant pot haver estat escolaritzada en un centre públic com en un de privat.
Malgrat els elements que esmorteeixen el nivell de fracàs escolar a Catalunya, les dades globals són preocupants. “Tenim uns índexs de fracàs escolar que dupliquen els de països semblants”, va lamentar el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. “I això afecta el nostre futur com a país”, va advertir.
Els mals resultats de la població immigrada són el senyal d'alarma més clar que alguna cosa no funciona i que cal fer-hi alguna cosa. Ferrer aporta algunes mesures per revertir la situació: “En política educativa, l'administració hauria d'evitar les escoles gueto. Això es pot fer o bé dispersant els nens immigrats o bé prenent mesures consensuades amb la comunitat educativa.” “El govern no pot deixar abandonades aquestes famílies. Necessiten acompanyament”, afegeix. En referència a la tasca dels docents, Ferrer creu que s'haurien de revisar “alguns processos pedagògics no desitjables” i indica com un dels factors clau del fracàs escolar dels nouvinguts les poques expectatives que alguns mestres hi tenen i com aquesta falta de confiança és interioritzada pels alumnes.
L'altre factor determinant per a l'èxit és la inversió en educació, un dels punts febles de Catalunya, on es destinen menys recursos que en la mitjana de països de l'OCDE i, a sobre, encara s'hi fan més retallades. “Cal més inversió en educació –defensa Ferrer–, sempre que vagi a parar allà on cal.” El Departament d'Ensenyament ha encarregat al Consell Superior d'Avaluació que analitzi l'estudi.
El govern no pot abandonar les famílies d'immigrats, les ha d'acompanyar
Ferran Ferrer
DIRECTOR DE L'ESTUDI

domingo, 23 de octubre de 2011

Prejudicis?



Tal i com podem veure en aquest breu còmic de la Mafalda, existeixen prejudicis ja des de ben petits. Els nens encara no han viscut prou experiències com per poder dir el que diu l'amiga de la protagonista en aquesta vinyeta. Tampoc ells tenen la capacitat de jutjar ni de ser crítics davant de situacions com aquestes.
És per això que ens podem plantejar en aquest cas d'on poden provenir aquestes idees en nens d'aquestes edats. I la resposta sembla evident: de casa i de l'escola.

Una de les grans virtuts dels nens és el saber escoltar i saber imitar, i és que d'aquesta manera com aprenen moltes coses. Sovint no som conscients del gran referent que representem pels infants de la nostra societat. Qualsevol acte o interacció amb ells pot ser educativa (tant positiva com negativament). Per tant, sembla lògic dir que si volem un canvi de consciència social, hem de començar canviant les nostres pròpies, entenent que com a educadors i responsables dels infants, tenim a les nostres mans una gran responsabilitat social.

L'escola és la gran institució educativa per excel·lència i alhora el reflex de la societat, creant individus lliures de ment i d'elecció sense idees prefixades, éssers que creixin en la positivitat i la riquesa de la multiculturalitat, aconseguirem que situacions com les d'aquest dibuix no es produeixin. 

martes, 4 de octubre de 2011

Difícils definicions








En una de les sessions que hem realitzat, se'ns ha proposat quelcom que al meu parer ha estat un repte. I doncs, fer la definició del terme cultura, que he definit així:

" Conjunt de creences, pràctiques, hàbits, llengua i sentiments comuns a una col·lectiu"

Quan ho hem posat en comú, he vist com hi ha molts altre elements que personalment no he tingut presents: ideologia, tradicions, història, transmissió, costums, territori, població, trets...
A més també hem vist una taula en la que ens ha aportat diferents definicions de "cultura" en referència a diferents aspectes. De tot això, crec que puc extreure la conclusió de que el gran problema aquí és la subjectivitat quan intentem realitzar una definició. Però deixant de banda aquest aspecte, i apropant-nos al tema de l'assignatura, aquest fet ens pot fer reflexionar que entendre una cultura no és senzill, si no tot el contrari, és quelcom molt complexe, amb molts elements importants, i per això hem de valorar i no desprestigiar, i creure que som superiors a les altres cultures. I és aquí on recau en moltes ocasions el problema del rebuig a altres cultures o races, l'egocentrisme...

També se'ns ha proposat afegir a títol personal la definicó de multiculturalitat:

" És la convivència de cultures dins d'un mateix territori o dins d'un grup de persones"

Tot i axí, he de dir que la convivència pot ser positiva o negativa. Tanmateix, la multiculturalitat pot ser acceptada o rebutjada per part de la societat. En el segon cas, ens aproparíem al que és el racisme:

" És una actitud d'exaltació de la pròpia raça envers altres considerades inferiors"

M'és molt difícil donar una definició d'aquest últim mot,  ja que per mi el racisme també es pot definir en positiu com en negatiu (és per això que he barrejat ambdues coses). En positiu si parlem de l'exaltació de la pròpia cultura, en negatiu si parlem de que aquest fet perjudica i afecta negativament a altres cultures/races, és a dir, si es creen jerarquies.

De nou, segueix el gran dilema amb la subjectivitat!

l'experiència de la benzinera...


M'agradaria explicar una petita anècdota relacionada amb els prejudicis i el canvi d'opinió que hem anat parlant durant aquests dies.

Ja fa una anys, anant de viatge familiar cap a Granada, el cotxe ens va fallar. La llum que indica que el cotxe està en reserva no es va encendre i, per tant, a mig camí ens vam "quedar tirats". Ens trobàvem perduts, estàvem aturats a un lloc de la carretera perillós, no podíem estar aturats allà!
El meu pare va decidir caminar una mica a veure si trobava una benzinera propera, abans de trucar a la grua. Si ho podíem solucionar nosaltres...

Després de molta estona caminant, i no trobar res, un cotxe (la gran aparició) va passar per aquell camí. Doncs bé, dins d'aquell cotxe hi havia un home i dos noiets que anaven a treballar a una vinya propera. Al veure que el meu pare anava amb el l'armilla fosforescent i estava desesperat, es van aturar a preguntar-li si necessitava ajuda. Després d'explicar-los la situació, el van apropar a la benzinera i el van retornar allà on estava el cotxe.

Durant tota aquesta estona, nosaltres estàvem molt amoïnats, ja que feia molt que havia marxat. I al veure'l arribar en el cotxe de tres magrebins, ens vam endur una sorpresa. No vam entendre res fins que el pare va explicar-ho tot!

Potser aquesta sorpresa va ser pel tipus de prejudicis, idees, percepcions... negatives que teníem d'aquest col·lectiu per experiències passades no gaire agradables. I és que tenim tendència a la generalització, però no ens agradaria que generalitzessin amb nosaltres. Hem de ser conscients que existeix diversitat i diferència i que en aquestes hi ha molts "riquesa"!

martes, 27 de septiembre de 2011

Salomón









El vídeo de "Salomón" que hem vist a classe tracta, a grans trets, d'un home que viu en un petit poble on cada cop estan arribant més immigrants per treballar en el conreu. Un d'aquests, és Bassir, qui agafa un gran protagonisme al llarg de la història. Doncs, un dels homes "blancs" no l'accepta pel seu color, és més, discrimina i categoritza negativament. Tot i que més endavant, ja que necessiten un company més per a fer un grup i participar en un campionat, l'home s'apropa al Bassir i mostra una actitud més positiva, fins al punt d'arribar a acceptar-lo tot i les diferències entre ambdós.

Responent al primer interrogant plantejat, "És possible un canvi d'actitud?", i en referència al vídeo, podem veure com sí que ho és, però cal molt treball de consciència i apropar a les persones a les realitats que viuen els altres, en aquest cas els "diferents". Crec que no és quelcom fàcil, que és més còmode posar etiquetes i generalitzar en comptes de fer l'esforç de conèixer, ajudar, indagar... als altres. L'altruisme, desgraciadament, està en una posició molt baixa dins del rànquing dels valors de la societat actual. Per contra, l'egoisme i l'egocentrisme ocupen els primers llocs. Potser per això, ens hem pensat que som "superiors" i que "no ha de venir ningú a treure'm lo meu..." (expressió molt escoltada avui dia). Per tant, positivament, crec que SÍ que és possible, tot i que actualment pugui semblar una utopia.

En segon lloc, en quant a la recompensa material pel canvi d'actitud, m'agradaria pensar que no és així. Crec que, tot i que vivim en un materialisme cada cop més introduït a les nostres vides, i que aquest no deixa de tenir importància, els valors i els sentiments ens aporten quelcom que un regal, els diners, etc., no ens poden donar. Per tant, lo "material" pot ser un mitjà que faciliti el canvi però que no ho fa tot.

Finalment, m'agradaria comentar, com ja he dit en altres moments, el tema de ser oberts i no "taxar" als altres, ser multiculturals i flexibles, ja que crec que sobretot ho hem de ser els qui rebem immigrants, per facilitar la seva integració i benestar, però, al meu parer, és també una tasca dels que arriben, el fet d'integrar-se i posar esforç i ganes. Junts ho podem aconseguir...






Primera activitat de classe





L'activitat amb la que hem iniciat aquesta assignatura optativa d'Interculturalitat i Immigració, i que ara comentarem, ha funcionat de la següent manera: a partir d'unes frases/ítems, tant opinions com afirmacions, hem hagut de valorar de l'1 al 5, en funció del nostre parer al respecte, del que creiem que pensa la gent del nostre entorn més proper, i la societat. Cal dir que m'ha estat difícil, ja que cadascun dels ítems abordava molt contingut, i sobre el que caldria reflexionar-hi una llarga estona, inclús obrir un debat, ja que m'han quedat moltes coses a comentar, així com escoltar l'opinió dels meus companys, de la que crec que em puc enriquir.

A nivell personal, aquesta activitat m'ha servit per adonar-me'n que no tinc una postura rígida envers aquest tema, ja que crec que no em puc situar en cap dels dos extrems tan freqüents que podem trobar si fem una mirada a la societat actual (Penso que actualment és fàcil "etiquetar-se" com a racista o com a tolerant davant el fenomen de la immigració, i que hi ha una tendència a fer la pregunta: tu ets racista?).

Crec que les persones, erròniament, necessitem culpar a algú, i en aquest cas als nouvinguts, de la situació actual en la que ens trobem, la crisi, i és per això que temps enrere no era tan freqüent qüestionar-se aspectes com els que han aparegut en els ítems que hem treballat. I crec que hem puc incloure en la generalització que he fet anteriorment de "les persones".

És per això, que espero mica en mica aconseguir una mirada objectiva envers aquest tema al llarg de l'assignatura.I més pensant en el meu futur dins del món educatiu, doncs penso que, quan sortim al món laboral, la immigració serà "el pa de cada dia" i per això haurem de saber treballar i educar dins de la multiculturalitat. No hem d'oblidar que l'escola és la reproducció de la societat, i que si creem individus capaços de conviure en la diferència, portes enfora tindrem éssers lliures i oberts de pensament, que facilitaran el benestar social, deixant de banda diferències racials, culturals, de classe, etc. Hem d'aprendre de les varietats, diversitats, opcions, diferències... que en aquest moment poden enriquir les nostres vides i les dels infants.                 

Penseu igual que jo? Creieu que avancem cap a una acceptació total del fenomen de la immigració? O que cada cop hi ha més gent en la que està naixent aquest sentiment d'intolerància? 

El cert és que quan m'he posat a valorar el que pensa la societat he extret una conclusió negativa, és a dir, que gran part de la població rebutja aquesta integració, i m'ha fet reflexionar, que com a educadors, tenim molta feina a fer!