Utilitzant la comèdia per expressar la crítica

Per aquesta entrada he decidit penjar un vídeo relacionat amb la classe de la setmana anterior, on van sortir temes com la història de l'esclavitud dels negres a Estats Units, sobretot a l'estat de Mississippi (un fet degut ÚNICAMENT a la diferència del color), el famos I have a dream de Martin Luther King, i el tema del Ku Klux Klan.
El fet és que sempre havia sentit parlar d'això però mai m'havia interessat més del que m'havien explicat a l'escola o havia comentat amb les companyes de classe. Però donat que va molt relacionat amb el tema del racisme, i per tant amb aquesta assignatura, vaig decidir cercar a Internet a veure que trobava, i vaig trobar el vídeo que estic compartint.

Crec que és un vídeo molt bo, ja que es poden fer tantes llegides com es vulguin. Cal tenir present que és un vídeo realitzat per el creador de la polèmica sèrie de South Park, Michael Moore, un home que ha generat sempre molta expectació, doncs produeix treballs sempre molt crítics, des de un to irònic i utilitzant la comèdia. Per tant, entenc que aquest vídeo també segueix aquesta línia crítica respecte a l'actuació dels EEUU durant aquest període envers el tema de la diferència de color.

Tot i que molts cops les seves afirmacions han pogut ser falses o distorsionades, crec que aquest vídeo porta a la reflexió, i lligant amb un dels temes que hem vist fa poc a la matèria, la educació multicultural, crec que té molt potencial educatiu sempre que es sàpiga conduir i trobar el punt de reflexió i crítica.

Em sembla una manera molt divertida de plasmar aquesta realitat, més ben dit, la crítica que en fa, d'aquesta manera, a més, m'ha fet pensar-hi molt. És per tot això que he volgut penjar aquest petit "documental".

Raza de mil colores

Aquesta cançó, titulada: raza de mil colores, és d'un cantant molt conegut, Ricky Martin, que es sudamericà. L'he escollit perquè penso que reflecteix molt bé la idea de multiculturalitat,  ja que sí que és cert que tothom té una pròpia identitat, però hem de saber viure i conviure amb la dels altres, i tots plegats, formar una gran cultura, amb trets identificatius de cadascún, i on la diferència sigui enriquidora. És per això que la tornada és el tros que més m'agrada, ja que parla, en altres paraules d'aprofitar les potencialitats de cadascú, per poder-se enriquir un mateix.

Y del blanco tengo el alma

y del negro los sabores

y del indio la nobleza

Soy raza de mil colores

Telecinco pregunta en su web: "¿Preferirías un hijo negro, homosexual o catalán?"

La cuestión fue formulada a un concursante del programa Mujeres y Hombres y Viceversa en un encuentro digital

Barcelona. (Redacción).- Un encuentro digital en la web de Telecinco con José Luis, uno de los participantes del dating show Mujeres y Hombres y Viceversa, ha servido la polémica en bandeja en la red. La web de la cadena incluyó la siguiente pregunta al citado concursante:"Si tuvieras un hijo, qué preferirías: ¿que fuera homosexual, que fuera negro o que fuera catalán?".

La cuestión fue formulada por un usuario que firmaba como Jeremías y el portal, lejos de ver la poca idoneidad de su contenido, le dio vía libre. Por suerte el concursante se mostró algo más sensato y respondió: "Con tal de su felicidad y la mía, me daría igual". Ante el revuelo causado, horas más tarde, la web de Telecinco rectificaba y retiraba la pregunta de su site.

El programa de citas de Telecinco está realizado por Juan Manuel Ibáñez, producido por Magnolia TV y presentado por Emma García y lleva en antena desde el 9 de junio de 2008 pese a las criticas que ha recibido en alguna ocasión debido al lenguaje un tanto vulgar que usan algunos de los concursantes.

Aquesta noticia em dona a pensar moltes coses. En primer lloc, cal tenir present que aquest tipus de comentaris/preguntes van aparèixer en una cadena de televisió, molt coneguda, i concretament, en un programa que actualment és molt vist per joves i adolescents, edats encara influenciables. A més, no només fa diferenciació de raça, sinó que també fa diferència segons la nacionalitat i la orientació sexual, i per tant, veiem com és un article que fomenta la part negativa de la diferència.

És un tema difícil el fet del paper que juguen els mitjans de comunicació, però el que està clar és que amb ideologies com aquestes no arribarem enlloc. Cal fixar-nos en la resposta que dona la persona qüestionada. Podríem pensar que fa bé de dir el que diu, però al meu parer, sembla que sigui una persona poc crítica, a la que no li provoca cap reacció aquest tipus de pregunta.

Crec que és molt greu que cadenes televisives amb aquest perfil ideològic tinguin un índex d'audiència tan elevat, ja que aquest fet dona a pensar que la societat es mostra passiva davant d'aquestes actituds. 

M’agradaria que la resposta general de la gent al sentir aquestes barbaritats fos un crit de ràbia i indignació, ja que socialment estem molt estancats, comparant amb altres països europeus. Crec que queda molt treball per fer i que hem de començar a evolucionar cap a un model de pensament més progresista i liberal, on el dret a la llibertat d’expressió i d’el·leció hauría de ser real.