Salomón

El vídeo de "Salomón" que hem vist a classe tracta, a grans trets, d'un home que viu en un petit poble on cada cop estan arribant més immigrants per treballar en el conreu. Un d'aquests, és Bassir, qui agafa un gran protagonisme al llarg de la història. Doncs, un dels homes "blancs" no l'accepta pel seu color, és més, discrimina i categoritza negativament. Tot i que més endavant, ja que necessiten un company més per a fer un grup i participar en un campionat, l'home s'apropa al Bassir i mostra una actitud més positiva, fins al punt d'arribar a acceptar-lo tot i les diferències entre ambdós.

Responent al primer interrogant plantejat, "És possible un canvi d'actitud?", i en referència al vídeo, podem veure com sí que ho és, però cal molt treball de consciència i apropar a les persones a les realitats que viuen els altres, en aquest cas els "diferents". Crec que no és quelcom fàcil, que és més còmode posar etiquetes i generalitzar en comptes de fer l'esforç de conèixer, ajudar, indagar... als altres. L'altruisme, desgraciadament, està en una posició molt baixa dins del rànquing dels valors de la societat actual. Per contra, l'egoisme i l'egocentrisme ocupen els primers llocs. Potser per això, ens hem pensat que som "superiors" i que "no ha de venir ningú a treure'm lo meu..." (expressió molt escoltada avui dia). Per tant, positivament, crec que SÍ que és possible, tot i que actualment pugui semblar una utopia.

En segon lloc, en quant a la recompensa material pel canvi d'actitud, m'agradaria pensar que no és així. Crec que, tot i que vivim en un materialisme cada cop més introduït a les nostres vides, i que aquest no deixa de tenir importància, els valors i els sentiments ens aporten quelcom que un regal, els diners, etc., no ens poden donar. Per tant, lo "material" pot ser un mitjà que faciliti el canvi però que no ho fa tot.

Finalment, m'agradaria comentar, com ja he dit en altres moments, el tema de ser oberts i no "taxar" als altres, ser multiculturals i flexibles, ja que crec que sobretot ho hem de ser els qui rebem immigrants, per facilitar la seva integració i benestar, però, al meu parer, és també una tasca dels que arriben, el fet d'integrar-se i posar esforç i ganes. Junts ho podem aconseguir...

Primera activitat de classe

L'activitat amb la que hem iniciat aquesta assignatura optativa d'Interculturalitat i Immigració, i que ara comentarem, ha funcionat de la següent manera: a partir d'unes frases/ítems, tant opinions com afirmacions, hem hagut de valorar de l'1 al 5, en funció del nostre parer al respecte, del que creiem que pensa la gent del nostre entorn més proper, i la societat. Cal dir que m'ha estat difícil, ja que cadascun dels ítems abordava molt contingut, i sobre el que caldria reflexionar-hi una llarga estona, inclús obrir un debat, ja que m'han quedat moltes coses a comentar, així com escoltar l'opinió dels meus companys, de la que crec que em puc enriquir.

A nivell personal, aquesta activitat m'ha servit per adonar-me'n que no tinc una postura rígida envers aquest tema, ja que crec que no em puc situar en cap dels dos extrems tan freqüents que podem trobar si fem una mirada a la societat actual (Penso que actualment és fàcil "etiquetar-se" com a racista o com a tolerant davant el fenomen de la immigració, i que hi ha una tendència a fer la pregunta: tu ets racista?).

Crec que les persones, erròniament, necessitem culpar a algú, i en aquest cas als nouvinguts, de la situació actual en la que ens trobem, la crisi, i és per això que temps enrere no era tan freqüent qüestionar-se aspectes com els que han aparegut en els ítems que hem treballat. I crec que hem puc incloure en la generalització que he fet anteriorment de "les persones".

És per això, que espero mica en mica aconseguir una mirada objectiva envers aquest tema al llarg de l'assignatura.I més pensant en el meu futur dins del món educatiu, doncs penso que, quan sortim al món laboral, la immigració serà "el pa de cada dia" i per això haurem de saber treballar i educar dins de la multiculturalitat. No hem d'oblidar que l'escola és la reproducció de la societat, i que si creem individus capaços de conviure en la diferència, portes enfora tindrem éssers lliures i oberts de pensament, que facilitaran el benestar social, deixant de banda diferències racials, culturals, de classe, etc. Hem d'aprendre de les varietats, diversitats, opcions, diferències... que en aquest moment poden enriquir les nostres vides i les dels infants.                 

Penseu igual que jo? Creieu que avancem cap a una acceptació total del fenomen de la immigració? O que cada cop hi ha més gent en la que està naixent aquest sentiment d'intolerància? 

El cert és que quan m'he posat a valorar el que pensa la societat he extret una conclusió negativa, és a dir, que gran part de la població rebutja aquesta integració, i m'ha fet reflexionar, que com a educadors, tenim molta feina a fer!